Prova amb Dinantia

Comunicació família-escola. 5 claus per millorar-la

5 claus comunicació família escola

Quan em pregunten sobre què és allò que hem de fer per millorar relacions entre les famílies i l'escola no en tinc cap dubte: millorar la comunicació. És la clau. Pocs problemes hi ha de més rellevància que el de la comunicació i estic convençut que aplicacions com Dinantia ajuden molt en aquest sentit, ja que com a sòl afirmar hi ha vida més enllà dels grups de Whatsapp de la classe…

Si solucionem el problema de la comunicació tenim moltíssim camí avançat en la millora que perseguim: quins pares i docents ens entenguem i comencem a veure'ns com a socis i aliats.

I és que les relacions entre pares i docents es van deteriorant de mica en mica per no treballar, desenvolupar i posar en pràctica una sèrie d'habilitats de comunicació totalment necessàries per a l'entesa. M'agradaria oferir-te en aquest article 5 claus que ajudaran a millorar aquesta comunicació.

Moltes vegades el que anomenem diàleg no és més que el forcejament entre dos monòlegs

CLAU 1. Evitar l’ús d’un doble llenguatge.

És a dir, per davant parlo d'una manera però darrere una altra totalment diferent. Això fa que perdem una cosa essencial: el principi de sinceritat. Si els pares tenim algun problema l'hem d'abordar cara a cara amb el professor corresponent i en l'espai i el temps assignat. Els problemes amb el professor no se solucionen als “currets a les portes del col·legi” o als “grups de Whatsapp de la classe” ja que els malentesos creixen i s'amplifiquen.

Perquè això passi i els pares vinguin a escola a exposar els seus problemes obertament els professors també hem de mostrar una actitud sincera i de confiança. D'aquesta manera exposaran sense por els seus desacords, crítiques constructives… Com afirma Bernabé Tierno, “ser sincer no consisteix a dir tot el que es pensa sinó a no dir mai el contrari del que pensem”.

Tot això ens ajudarà a millorar i créixer. D'aquesta manera, qui més ajudarem és els nostres fills i alumnes. No ho perdem de vista.

CLAU 2. Escoltar.

L'escolta és la clau de comunicació. El que passa és que el problema més gran de la comunicació és que “no escoltem per entendre, escoltem per contestar”. Com afirma Josef Ajram:

És vital que escoltem la gent i estiguem disposats a entendre'ns. No serveix de res tenir un guió establert i contestar sense escoltar. És més, si es fa això, la ira o l'enuig de l'altra persona anirà en augment, ja que percebrà immediatament que no has sentit res del que t'ha argumentat. Estar parlant amb persones que els és igual el que diguis…

Per tant, aquesta és una de les claus i tasques pendents per avançar i progressar. És difícil aconseguir una unió i entendre la màxima “som un equip” si no som capaços de basar la nostra comunicació en poder escoltar, comprendre i reflexionar sobre el que comuniquem.

CLAU 3. Preguntar.

Si volem millorar la nostra comunicació és fonamental que preguntem i ens preguntem. En paraules de Fernando Botella:

Les preguntes són la força que impulsa el pensament en una direcció o en una altra. Sense les preguntes no hi ha cap pensament possible. Sense les preguntes no hi ha focus. Sense les preguntes no hi ha direcció on pensar. Les preguntes ens permeten fugir de les creences prèvies si no ens són útils. Ens donen la possibilitat de conèixer i accedir a noves maneres de resoldre alguna cosa. Ens porten a un nou Fer…

Per això és tan important que pares i docents aprenguem a preguntar ja que ens ajudarà a aprendre sobre el que està succeint i ens evitarà una infinitat de malentesos i de conflictes fàcilment solucionables.

Preguntar ens portarà a comprendre'ns mútuament encara que com destaca Rolando Martiñá:

Comprendre(s) no és cosa fàcil, perquè a més – segons A. Cortese- algunes investigacions sobre la relació entre cervell, comprensió i memòria, estableixen que:

  • Usem habitualment només una cambra de la nostra capacitat per escoltar.
  • Fem servir només un dècim del nostre potencial de memòria.
  • En vuit hores oblidem la meitat del que hem sentit.
  • Finalment, oblidem el 95% del que s'ha escoltat, llevat que no sigui recordat després.
  • I el poc que recordem, sovint ho deformem a través dels filtres socioeconòmics i culturals.

Com pots comprovar, és un tema que ens hem de prendre molt seriosament.

CLAU 4. Humilitat.

Tots ens equivoquem diàriament: pares i docents. I cal ser capaços d'assumir els nostres errors i aprendre a reconèixer que ens hem equivocat. Moltes vegades aquesta actitud “d’estar a la defensiva” no ens ajuda a reconèixer-ho i portem l'error fins a les seves últimes conseqüències per tal de no quedar malament davant de ningú. Errar és humà i reconèixer-ho és una mostra d'humanitat i sinceritat. Així estem transmetent també un missatge als nostres fills i alumnes: cal saber reconèixer els errors. Quina millor manera de fer-ho que a través del nostre exemple?

CLAU 5. Enfocament positiu

Si centrem la comunicació sempre a través d'un enfocament negatiu, és a dir, per comunicar a les famílies allò que fan malament, allò que fem és magnificar el fracàs. Hem de posar el focus en allò positiu, en allò bo. No només cal citar els pares d'aquells alumnes que van malament i no treballen sinó aquells que s'esforcen i obté resultats positius per felicitar-los i animar-los a continuar amb aquesta feina. Com destaca R. Martiñá:

Cal trencar amb una vella tradició: que els pares van a l'escola per “una cosa dolenta”. Creiem que és molt important generar una cultura de les bones notícies. Veure “el got mig ple” no és simular ni enganyar, és enfocar diferent. Per exemple: es pot comunicar a uns pares que “el seu nen és molt lent en matemàtiques” o que “malgrat les dificultats ha fet aquesta setmana un notable avenç”. En cap dels casos es menteix. Però els efectes seran diferents.

Aquestes 5 claus ens ajudaran a iniciar el camí cap a una entesa entre pares i docents per tal de formar un equip educatiu de qualitat.

Al seu llibre "Desperteu al Diplodocus", José Antonio Marina destaca que “el nou docent ha de saber col·laborar amb les famílies i establir llaços entre les famílies i l'escola”. El mateix Marina ha revisat els estàndards per a la selecció del professorat que han publicat diverses investigacions educatives o psicològiques dels Estats Units (CASPE) i aquestes són algunes de les recomanacions destacades:

  • Els docents han d'establir relacions positives i productives amb les famílies, i mantenir una relació oberta, amistosa i cooperadora amb la família de cada nen; animar-les a implicar-se en els programes educatius i fomentar les relacions dels infants amb les seves famílies.
  • Els bons docents treballen per establir bones relacions amb les famílies, per participar en l'educació dels seus fills.
  • Com que els infants viuen en un entorn familiar i comunitari i atès que les investigacions indiquen que l'eficàcia de l'educació infantil depèn de la cooperació dels pares i les comunitats, els professionals de l'educació infantil necessiten conèixer aquest fet per realitzar la seva comesa.

Com pots comprovar tenim molta feina per endavant… Comencem?