Prova amb Dinantia

Les metodologies actives explicades a les famílies

És un fet evident que cada cop més centres educatius al món aposten per la transformació de l'escola des de concepcions metodològiques relacionades amb el que anomenem metodologies actives. En aquesta transformació s'assenyala les famílies com les companyes més preuades per a aquest viatge. Però, coneixen les famílies la transformació que busquem? Què cal que sàpiguen les famílies sobre metodologies actives perquè puguin exercir una participació d'acord amb les exigències dels temps?

Una nova educació en una nova escola

A la nova escola s'utilitzen metodologies actives on el més important és l'alumne: no només el què aprèn i el com aprenen, sinó essencialment el perquè aprèn, són els interrogants sobre la qual es construeix. La nova escola treballa per transformar un sistema educatiu que se sustenta en l'homogeneïtzació, la rigidesa i el control; en cultures docents arrelades en rutines de recepció passiva; i dinàmiques d'aprenentatge on la repetició i la memorització se sobrevaloren com a mètode. Aquesta transformació la fa des d'una mirada renovada en què es proposa l'aprenentatge com un esdeveniment únic, emocionant i memorable, i s'utilitza aprendre com a porta d'accés cap al coneixement profund, durador i útil. Un coneixement com a motor capaç de transformar cada estudiant, i amb ells, la societat en conjunt. La nova escola té com a horitzó transcendir aquesta escola homogeneïtzadora i excloent ancorada en paradigmes de la selecció, per arribar a una escola dissenyada des de bases incloents i la consideració de cada individu en tota la seva capacitat de ser.

Què són les metodologies actives d'ensenyament?

Per tot això les metodologies actives es constitueixen en especial aliat per a la nova educació, ja que promouen en la seva pròpia raó de ser, un procés constant de diàleg entre alumnat i escola; centres educatius i societat; aprenentatge formal i aprenentatge informal (que es fa fora de l'escola); allò acadèmic i real; el coneixement i els significats socials…

Les metodologies actives són un conjunt variat d'estratègies didàctiques que centren l'acció educativa en què aprèn; que conceben l'aprenentatge com a procés constructiu (no receptiu); que emfatitzen el desenvolupament d'habilitats metacognitives com a mecanisme per a l'autogestió de l'aprenentatge pel qual aprèn i que promouen l'aprenentatge en contextos de problemes del món real; i que consideren l'avaluació com a part intrínseca del procés d'aprendre. Les metodologies actives no només tenen com a objectiu la participació de tothom (que ja és una meta lloable), sinó també el compromís responsable de l'alumnat cap a l'aprenentatge individual i col·lectiu per al bé comú.

I quins avantatges té en relació amb altres metodologies?

És una metodologia centrada en l'alumne, en les seves necessitats i característiques, situant l'horitzó de la personalització de l'aprenentatge en un repte a curt termini (amb el suport de les Tecnologies de la Relació, la Informació i la comunicació, que col·laboren intensament en aquest objectiu).

Ajuden l'alumnat en la transformació de la informació en coneixement, és a dir, promouen inequívocament no només la seva adquisició, sinó també la seva apropiació individual, la seva aplicació escolar i, cosa imprescindible, la seva transferència creativa al context vital dels aprenents.

Són metodologies on sempre s'aprèn col·laborant, i on l'aprenentatge horitzontal adquireix valor d'autèntic capital social, preparant així l'alumnat en una habilitat necessària per a la vida, no només laboral, sinó també personal i social.

L'alumnat és el més important i per això li proporcionen veu, acabant amb l'ensenyament vertical tradicional basat en la classe magistral on l'única veu és la del llibre o la del professor. Ara les veus són múltiples i les dels alumnes són importants (els seus dubtes, les seves experiències, els seus interessos, els seus descobriments, les seves propostes…) la qual cosa exerceix de palanca potent que mobilitza de forma intrínseca cap a l'aprenentatge.

Donen visió holística als aprenentatges, ja que no els consideren parcel·lats, sinó integrats en un tot de fets, conceptes, informacions i idees que s'hi relacionen de manera sòlida i potent. Per això els continguts de les assignatures perden posicions de valor a canvi d'un coneixement integral per al món que uneix les habilitats per a la vida, l'educació en valors, l'educació emocional, el desenvolupament competencial i el coneixement científic, natural, social, històric i cultural.

Faciliten la generació de coneixement i l'aprenentatge autònom, ja que el docent "deixa anar les regnes i els orienta en processos d'aprendre a aprendre", perdent valor la força del coneixement enciclopèdic i empoderant l'alumnat per afrontar les realitats d'un món canviant i veloç.

Faciliten l'aprenentatge implementant les TIC, fent-ne possible una doble funció: la integració de les tecnologies de manera natural com a recurs en els processos d'aprenentatge i la seva utilització com a habilitat necessària per a l'era digital.

Promouen una educació creativa (perquè sempre cal aplicar el coneixement après) i crítica, on ensenyar a pensar (raonar, indagar, investigar, contrastar, comparar, …) es converteix en estratègia imprescindible per resoldre problemes, moltes vegades complexos, plantejats en el si de metodologies actives.

I, finalment, apliquen tècniques de gamificació en el procés d'aprenentatge, perquè jugar és una estratègia eficaç per aprendre de manera entretinguda aprenentatges valuosos.