Per què no hi participen les famílies a l'escola?

Els estudis i investigacions recents sobre el tema indiquen que, en termes generals, la participació de les famílies a l'escola no és suficient: no assisteixen a les activitats que organitza el centre, no participen a les AMPAS, no acudeixen a les reunions amb el tutor… Però, per quin motiu passa això?, quines són les causes de la no participació?

Determinar aquestes causes és una tasca complexa i delicada. M'agradaria mostrar-te'n algunes evitant simplificar el problema, ja que quan es tracta aquest tema a l'escola solem fer una afirmació que no comparteixo: “no participen perquè no els interessa”. No és cert.

Vegem aleshores algunes d'aquestes causes:

1. Absència de pertinença: vivim en una societat excessivament individualista en què preval l'interès personal davant del bé col·lectiu. L'escola no hi és aliena. Així, les famílies van perdent el sentit i la perspectiva de pertinença a la comunitat educativa. Moltes vegades la culpa que això passi la trobem en centres educatius que duen a terme un “tancament institucional” per por que l'entrada dels pares repercuteixi en la seva tasca diària. Un exemple d'això el trobem al paper testimonial (minoritari) que juguen els pares al Consell 

Escolar. Els pares acaben percebent que la seva participació és una pèrdua de temps.

2. Desconeixement i manca d'informació: sovint els pares deixen de participar per desconeixement del que poden fer. Hem de tenir present que les persones aprecien i valoren allò que coneixen i encara que sembli mentida molts pares “desconeixen els òrgans i les normes escolars, no es faciliten els recursos adequats, es fan servir llenguatges diferents, etc.” (S. Fabián 1994).

Des de l'escola cal treballar per formar i informar els pares intentant replantejar l'estratègia de convocatòria per augmentar i millorar aquesta participació.

3. Despreocupació: és cert que també hi ha molts pares que han dimitit com a tals. La despreocupació d'alguns ha arribat fins al punt que, si els preguntes, són incapaços de dir a quin curs va el fill. Increïble però cert.

4. Desmotivació: els pares es veuen i es consideren a si mateixos inexperts en qüestions educatives, cosa que l'escola (el professorat) els recorda constantment, i davant d'aquest fet es produeix una desmotivació en els pares.

5. Dificultats per conciliar: hi ha casos en què les exigències del món laboral i la rigidesa d'horaris impossibilita que algunes famílies puguin participar. Altres, en canvi, malgrat disposar de tot el temps del món no participen ni col·laboren amb el centre.

6. Punts de vista diferents i desavinences: com és lògica, no sempre podem estar d'acord amb tot i els pares tenen punts de vista diferents dels de l'escola. De vegades sorgeixen malentesos que poden acabar amb desavinences i els pares són vistos com una amenaça pel centre.

7. L'escola no accepta com són les famílies dels alumnes: i això impossibilita una acció compartida amb el professorat.

Podria seguir enumerant-ne les causes, però el més important és començar ara mateix a buscar solucions i estratègies per millorar aquesta participació implicant i comprometent les famílies perquè se sentin partícips d'un projecte únic: l'educació dels nostres fills i alumnes.

Aquestes són algunes estratègies que podem començar a posar en marxa als nostres centres per intentar donar solució a aquests problemes:

• Crear comissions mixtes formades per pares i docents: Han de ser comissions amb un objectiu clar, concret i que hi puguem realitzar una tasca conjunta.
• Pares a les aules: els pares poden i han de participar en projectes i activitats dins de l'aula. En educació infantil ja es fa i molt bé, ho hauríem d'aplicar a etapes superiors.
• Cafès educatius: Reunir els pares una vegada a la setmana al voltant d'un cafè per abordar qüestions educatives rellevants i tractar temes que no ens donen temps a les tutories individuals.
• Escoles de Pares i Mares: considero imprescindible que tots els centres educatius tinguin en funcionament una escola de pares i mares amb la finalitat d'oferir-los pautes, eines i estratègies que facilitin la seva tasca educativa diària. Seria molt interessant que el professorat s'impliqués a l'organització d'aquests projectes.

Vull compartir amb tu aquest breu vídeo de la meva intervenció a Eduketing 2016 on apunto algunes idees en aquesta direcció. Espero que us resulti interessant: